A continuació es farà una reflexió sobre l'assignatura, els continguts de la mateixa, la metodologia i els treballs que s'han fet.

En primer lloc cal destacar que aquesta assignatura no ha sigut allò que esperava. Pensava que seria una àrea més enfocada cap a com ensenyar una segona llengua a un alumne o solucions per a tractar amb alumnes que vénen de fora i no parlen la llengua d'una manera adequada. Al principi de curs vaig observar que no seria com havia pensat, i la veritat és que, mirant els continguts teòrics, creia que seria avorrida.

Per sort, les expectatives estan per a ser trencades. Bé és cert que la majoria de classes han sigut teòriques, però no es feien pesades pel fet què podíem aportar opinions, fer debats i parlar d'altres temes relacionats de gran interés. A més, els continguts s'alternaven amb anècdotes o històries curioses que feien que la pèrdua d'atenció no fora tan gran com seria si estiguérem dues hores seguides donant teoria.

Els continguts m'han paregut prou interessants. Molts d'aquests ja els havien donat, però a aquesta assignatura han adquirit un nou significat i ara crec que tots podem veure aquestos temes amb una major profunditat que abans. A més, com ja he dit, són temes que es presten als debats, i aquest és un dels aspectes fonamentals per tal de motivar l'alumnat, fer que participe i aprenga al mateix temps.

Pel que fa als treballs, considere que han sigut adients i prou enriquidors. El blog és una boníssima forma de tindre com un xicotet diari de l'assignatura i a més, personalment, la seua elaboració m'ha ajudat enormement a millorar la meua expressió i la meua ortografia en català. Encara així, pense que és una activitat que requereix una gran implicació i de molt treball i, tal vegada, hauria d'avaluar-se amb més d'un 20 %.

Respecte al treball de creació de materials, és un dels treballs que més m'ha agradat fer i que més m'ha aportat durant tota la carrera de magisteri. El nostre grup ha gaudit fent els materials, creant la presentació i fins i tot redactant el treball escrit. Açò ha sigut possible gràcies a la motivació de tots u a la satisfacció que ens aportava veure que, a poc a poc, estàvem aconseguint crear un material útil i original. A més, pense que la nostra exposició va ser prou bona i que els nostres companys i companyes gaudiren descobrint el nostre joc de taula. Treballs com aquest són més necessaris que el 90% dels que fem a la resta de les assignatures, ja que, a més de per crear un material, ens ha servit per a treballar de manera cooperativa i aprendre els uns dels altres.

Per últim, la metodologia utilitzada m'ha paregut molt adequada. Com ja he dit, no han sigut classes d'estar dues hores escoltant, sinó classes participatives i enriquidores que, a més de no avorrir, aconsegueixen ensenyar més que qualsevol sessió teòrica. L'actitud de la professora ha sigut fantàstica durant tota l'assignatura, sempre disposada a ajudar i mirant de fer el que és possible per nosaltres. A més, el tracte amb ella ha sigut molt proper i agradable, res a veure amb l'actitud que demostren altres docents.

En definitiva, encara que el pensament inicial no era res positiu, considere que aquesta ha sigut una assignatura verdaderament constructiva i interessant. A més d'obtenir gran quantitat de coneixements que no teníem, hem aprés a controlar molt millor la nostra llengua i, a més, a observar certs aspectes des d'una altra perspectiva i reflexionar sobre els mateixos.

A continuació, parlarem sobre la notícia "Insubmissió de dues famílies valencianes a la llei Wert" i serà comentada.

La notícia diu que dues famílies del CEIP Santa Maria Magdalena de Poble Nou de Benitatxell (Marina Alta), han pres la decisió de no escolaritzar als seus fills al següent curs si no se'ls garanteix que podran estudiar en català. És un dels primers casos d'insubmissió a la llei Wert.

En aquest centre hi havia dues línies, una en català i altra en castellà. No obstant això, per al curs següent, s'ha decidit tancar la línia en català, fet que ha aconseguit enfadar a aquestes dues famílies que només reclamen el dret dels seus fills a estudiar en la seua pròpia llengua.

Amb aquesta negació a escolaritzar els seus fills, les dues famílies busquen que torne la línia en català i que es respecten els drets lingüístics que, quasi diàriament, vulneren sense cap remordiment.

Possiblement, no escolaritzar els xiquets no siga la millor opció de totes, però no hi ha dubte que, almenys, és una forma cridanera de fer-ho i gràcies a la qual hem pogut conéixer un altre cas de discriminació lingüística.

No és just que no es respecte el dret de les famílies a escollir la llengua d'escolarització dels seus fills. El fet més cridaner, és que aquest siga uns dels primers casos d'insubmissió contra la llei Wert, ja que des de l'eixida d'aquesta, es troben notícies com aquesta quasi diàriament.

Espere que amb aquesta iniciativa, que és molt respectable encara que no sé si és recomanable, les famílies aconsegueixen que torne a haver-hi una línia en català al CEIP Santa Maria Magdalena. I encara que no aconseguiren açò, esperem que la lluita d'aquestes famílies per tal de conservar els seus drets lingüístics, aplegue a molta gent i s'utilitze d'exemple per combatre els atacs abusius que pateix contínuament el català.

El dia 15 de maig realitzàrem l'exposició sobre el material per fer una activitat en la qual es treballe la comunicació oral. Després de tant de temps pensant la idea, creant tots els materials i donant-li voltes per tal de millorar tots els aspectes possibles, per fi poguérem mostrar el nostre benvolgut Fabulari.

Aquest és un divertit joc ple de colors i materials molt interessants que té com a finalitat millorar el nivell de llengua oral en català. Gràcies a les seues quatre categories, els xiquets i xiquetes que juguen, tindran la possibilitat de fer descripcions de personatges, de paraules, de completar refranys i fins i tot d'inventar històries! Tot això, com ja s'ha dit, acompanyat per quantitat de materials que fan l'experiència més divertida i molt més estètica (ja que el disseny està pensat basant-se en uns colors determinats).

Pel que fa a la nostra exposició, tot l'equip considerem que ha anat molt bé. Hem pogut explicar perfectament en què consistia la nostra activitat i pensem que als nostres companys els ha agradat la nostra idea. En definitiva, ha sigut una molt bona forma de tancar aquest treball que ens ha portat tant de treball com de satisfacció.

Torna a veure ací la nostra presentació de Fabulari!

En la notícia "Els pares de l'escola Pare Català es mobilitzen contra la imposició de l'espanyol" es narra la situació que recentment s'ha viscut al centre Pare Català de Benimaclet. Els pares es troben actualment demanant explicacions per aclarir que, a mig curs, la conselleria anuncie que es va a eliminar una de les línies d'infantil en català.

El col·legi havia aconseguit obrir en aquest curs una nova línia en català per la creixent demanda dels pares. Però dues de les famílies, possiblement pressionats per la mateixa conselleria, han presentat un recurs demanant que s'elimine aquesta unitat en català. Aquest recurs ha sigut suficient perquè la línia quede eliminada i el 95% dels pares, que donen el seu suport a la continuïtat de l'ensenyança en català, vegen com, en contra de la sea voluntat, els seus fills acaben estudiant en la llengua que imposen els de damunt.

Per sort, els pares afectats no s'han volgut mantenir en silenci i s'han posat en peu de guerra per a demanar allò que és de justícia. Han fet les seues reclamacions a través de la popular xarxa social Twitter utilitzant les següents etiquetes: #trievalencià i #totsambelparecatalà i a més han pujat un vídeo dels xiquets de l'escola cantant una cançó en català: Sol, solet. També es va organitzar una jornada solidària per tal d'intentar mantenir les línies en valencià.

És tota una vergonya que els alumnes d'aquesta escola hagen d'interrompre a mig curs les seues classes en català quan la majoria d'ells volen estudiar en la seua llengua i són només dues les famílies que estan en contra d'aquesta situació. Els pares tenen dret a escollir la llengua d'ensenyança dels seus fills i que aquests aprenguen en eixa llengua sense tindre problemes com els que s'han donat a aquesta escola.

Allò que més crida l'atenció és que s'ha oferit a les dues famílies que reclamen la possibilitat de portar als seus fills a un col·legi privat amb línia en castellà de manera gratuïta i aquest s'han negat. Açò fa pensar que l'únic propòsit d'aquestes famílies es l'eliminació de les línies en català i no que els seus fills estudien en castellà, ja que eixa oportunitat la tenen. A més, és molt cridaner el fet que a aquestes famílies les siga oferida una oportunitat d'aquest tipus i que a tota la resta de famílies que volen la continuació de l'ensenyança en català no se'ls faça cap oferiment.

En definitiva, això no deixa de ser una mostra més del menyspreu que encara existeix per la llengua catalana i la seua inferioritat davant del castellà encara que siga la llengua oficial d'alguns territoris. Em pareix vergonyós que una línia en català que tant ha costat d'obrir haja de tancar, sense completar ni tan sols un curs, només per les reclamacions de dues famílies enfront del desig de totes les altres que els seus fills continuen estudiant en la llengua que han triat. D'aquesta manera el que s'aconsegueix es menysprear i llevar drets a aquells ciutadans que només volen continuar gaudint de la seua llengua i ser lleials amb ella.