El vídeo de suport als mestres de les Illes que corre per les xarxes
Hi surten polítics, actors i músics que demanen la retirada del TIL
'Alumnes, pares, actors, glossadors, cantants i diferents personalitats donen les gràcies als docents. Davant les actuals circumstàncies de setge a l'educació pública i de regressió a altres temps en els continguts i les formes per part del govern de les Illes Balears, els Joves per Menorca hem volgut mostrar d'una forma simpàtica però explícita el nostre recolzament als mestres que han donat una lliçó de dignitat, lluita i sacrifici a un govern ignorant i autoritari.' Amb aquest missatge, els Joves per Menorca presenten el vídeo que han fet córrer per les xarxes en suport als mestres i a tota la comunitat educativa.
I continuen: 'A més de tothom que ens ha volgut donar un cop demà, hem volgut encabir diverses personalitats del món cultural, educatiu, social i de diversos partits polítics, tot mostrant la transversalitat d'aquest postura. Per això mateix, també volen deixar palès l'agraïment per la col·laboració rebuda de Cris Juanico, Joan Bibiloni, Joana Barceló, Oriol Junqueres, les clarisses de Ciutadella, Alfred Bosch, Pablo Iglesias, Joan Herrera, Txarango, entre molts d'altres que apareixen en el muntatge amb missatges ben clars.'
Finalment, els Joves per Menorca volen aprofitar aquesta campanya per donar-se a conèixer com a grup de joves compromesos amb la societat, la cultura, el territori i la llengua de la nostra illa.
Multitudinàries Trobades a la Safor i l'Horta Sud contra els atacs de Fabra a la llengua
La de Benirredrà ha aplegat 10.000 assistents, i la de Catarroja, 24.000
'La consellera sempre s'oblida d'explicar per què ha tancat tantes unitats educatives públiques en valencià en compte de començar els retalls en els centres concertats i subvencionats amb diners
públics”, ha declarat el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno.
Moreno ha afegit: 'Amb unes quantes excepcions molt lloables, la immensa majoria dels centres concertats només oferten ensenyament en castellà. L'oferta de només ensenyament en castellà en la concertada està injustificat, perquè ho paguem de les nostres butxaques totes i tots els valencians'.
Una de les últimes actuacions ben significatives de M. José Català va ser suprimir una unitat en català a meitat d'aquest curs en el CEIP Pare Català de València i reconvertir-la a castellà per dues famílies que s'hi havien queixat i davant de més de 70 famílies a les quals els afectava directament aquesta decisió, perquè havien escollit línia en català per als seus fills de 3 anys.
Una representació de l'entitat navarresa Nafarroako Ikastolen Elkartea, que organitza les Nafarroa Oinez – equivalent de les Trobades a Navarra - ha assistit a la Trobada de l'Horta Sud per conéixer les festes per la llengua i per a consensuar iniciatives conjuntes per a defensar els programes educatius.
Loles Cardona, batllessa de Benirredrà, ha dit: 'Per al poble de Benirredrà celebrar la Trobada per a tota la comarca ha estat importantíssim. Ha estat una eclosió festiva en defensa del nostre màxim tret d'identitat i sempre, sempre estarem al costat d'entitats com Escola Valenciana per a normalitzar el valencià al nostre poble, a la nostra comarca i al país'.
La comunitat educativa de les Illes torna a tenyir de verd el carrer
Milers de ciutadans van concórrer a la manifestació unitària
Els
convocants recordaven que el curs havia començat amb una manifestació
històrica que va omplir les Illes de color verd el 29 de setembre, i que
han viscut divuit jornades de vaga. Ha estat un curs en peu de guerra
en què la comunitat educativa no ha defallit per defensar-se dels atacs a
l'escola i a la llengua.
Per demostrar que l'educació és una qüestió que els
preocupa, els docents han volgut fer-la present en la campanya electoral
de les europees. I d'ací ve que ahir tornessin a sortir al carrer:
'Perquè quedi ben clar que a les Illes l'educació és una qüestió
important per a la societat i que prendre el pèl al poble en aquesta
qüestió té un preu.'
La marxa unitària, doncs, fou convocada contra les
retallades, el decret de llengües i la LOMCE. Va sortir passades les set
del vespre de la delegació del govern espanyol i va anar fins al
Consolat de Mar, passant pel passeig del Born.
Entre els convocants hi havia la FAPA, els sindicats STEI,
FETE, UGT, i CCOO, l'Assemblea de Docents, la Plataforma Crida,
l'Assemblea de Mestres i Professors en Català, les Cooperatives
d'Ensenyament, l'Associació de Directors d'Infantil i Primària (Adipma),
l'Associació de Directors de Secundària (Adesma) i l'Associació
d'Inspectors (Adide).
Insubmissió de dues famílies valencianes a la llei Wert
El govern Fabra ha tancat l'única línia en català d'infantil d'una escola de Benitatxell
Dues famílies del CEP Santa Maria Magdalena de Poble Nou
de Benitatxell (Marina Alta) han decidit de no escolaritzar els seus
fills el curs vinent si no poden estudiar en català. Escola Valenciana
recorda que és el primer cas d'insubmissió a la llei Wert, arran de
l'enèsim cas de discriminació lingüística del govern d'Alberto Fabra.
Fins ara el centre tenia una línia en català i una
altra en espanyol. Però amb l'arranjament escolar per al curs vinent, la
conselleria ha suprimit la unitat en català d'infantil de tres anys.
Això vol dir que les tres famílies que havien demanat l'ensenyament en
català a l'escola en el procés de matrícula s'han quedat sense poder-ho
fer i, per tant, s'han trobat que els vulneraven els drets lingüístics.
D'una altra banda, quinze places de les trenta que s'oferien en espanyol
han quedat buides.
Dues de les tres famílies afectades han decidit que no
escolaritzaran els seus fills de tres anys: 'La solució és ben senzilla,
la Conselleria d'Educació ha de mantenir l'oferta de doble línia
educativa en el CEIP Santa Maria Magdalena de Poble Nou. Aquest és
l'exemple que demostra que Maria José Català ha de tenir molt en compte
el criteri lingüístic per evitar de dilapidar, de manera generalitzada,
unitats educatives en valencià, més enllà de les excuses de la davallada
de la natalitat', diu Escola Valenciana.
Por i menyspreu (Article d'opinió de Vicent Sanchis)
"Por i menyspreu han estat les constants
amb què l’Estat i una part important de la societat espanyola han
reaccionat davant la funesta mania de mantenir vives les llengües
pròpies de la perifèria peninsular"
Per què José Ramón Bauzá i Alberto Fabra han desplegat una ofensiva
contra el vigor que la llengua catalana havia anat guanyant, pam a pam i
contra el mateix PP, a les escoles mallorquines i valencianes? Per què
José Ramón Bauzá i Alberto Fabra desautoritzen amb els fets les
conviccions del seu partit, que defensa “la llibertat d’elecció de
llengua” a Catalunya amb ungles i unglots? Per què José Ramón Bauzá i
Alberto Fabra encenen el conflicte i la polèmica lingüístics quan ells
mateixos recomanen a Artur Mas que es deixi estar de “derives
independentistes” i es dediqui exclusivament a combatre la crisi? Per
què José Ramón Bauzá i Alberto Fabra desafien algunes sensibilitats mig
adormides que els podrien votar en les pròximes eleccions si ningú les
alterés?
El president de la Generalitat Valenciana ha desafiat tots els pares que es decanten per l’ensenyament en català liquidant línies valencianes en totes les escoles només si una família, exclusivament una família, demana ensenyament en castellà. El president del govern balear ha hagut de suportar una nova manifestació de milers de mestres, pares i alumnes en contra de les mesures que, en nom de l’ensenyament de l’anglès i del fals trilingüisme escolar, pretenen convertir el català en un residu prescindible. Tant Bauzà com Fabra no deixen de sacsejar el vesper lingüístic amb un únic objectiu: recuperar l’hegemonia del castellà a l’escola.
I això per què ho fan, es preguntarà el lector més càndid? Per què atiar ara les flames del conflicte lingüístic, si, a més, no està garantit que la bandera de la preeminència del castellà els faci guanyar més vots en les pròximes eleccions a l’un i a l’altre?
Dos sentiments responen la pregunta. El primer és la por. La por al contagi. La por que el fet de mantenir el català com a llengua vehicular i vàlida a les escoles del País Valencià i de les Balears no pugui acabar portant els dos territoris a una situació nacional semblant a la de Catalunya. El virus independentista es pot encomanar per la llengua, es temen i pensen. Per la llengua catalana. I també per la llengua cal combatre’l, aïllar-lo i anorrear-lo. Per la llengua castellana.
El segon sentiment és tan fort com el primer. El menyspreu. Un menyspreu secular. Barrejat amb la ràbia que provoca la persistència en els altres de l’error. El menyspreu de ses senyories, per exemple, tan evident quan en el ple de la consulta al Congrés dels Diputats Marta Rovira no s’aclaria amb el castellà, i s’indignaven, se’n fotien, s’enrabiaven, i s’encanaven, perquè no eren capaços d’entendre una opció lingüística –la tria del català com a llengua d’expressió habitual i completa– que consideren un error d’obstinació bàrbara. El menyspreu que sent José Ramón Bauzá, de pare mallorquí i mare madrilenya, per una llengua que no és la seva. El menyspreu que sent Alberto Fabra i tants altres polítics valencians que encara són capaços d’expressar-se en la llengua dels seua pares però que parlen als fills en castellà.
Por i menyspreu han estat les constants amb què l’Estat –l’Estat, sí– i una part important de la societat espanyola han reaccionat davant la funesta mania de mantenir vives les llengües pròpies de la perifèria peninsular. I encara es pensen que, si liquiden el català, acabaran amb el problema. El seu problema. I no deixen d’agreujar-lo, el seu problema.
El president de la Generalitat Valenciana ha desafiat tots els pares que es decanten per l’ensenyament en català liquidant línies valencianes en totes les escoles només si una família, exclusivament una família, demana ensenyament en castellà. El president del govern balear ha hagut de suportar una nova manifestació de milers de mestres, pares i alumnes en contra de les mesures que, en nom de l’ensenyament de l’anglès i del fals trilingüisme escolar, pretenen convertir el català en un residu prescindible. Tant Bauzà com Fabra no deixen de sacsejar el vesper lingüístic amb un únic objectiu: recuperar l’hegemonia del castellà a l’escola.
I això per què ho fan, es preguntarà el lector més càndid? Per què atiar ara les flames del conflicte lingüístic, si, a més, no està garantit que la bandera de la preeminència del castellà els faci guanyar més vots en les pròximes eleccions a l’un i a l’altre?
Dos sentiments responen la pregunta. El primer és la por. La por al contagi. La por que el fet de mantenir el català com a llengua vehicular i vàlida a les escoles del País Valencià i de les Balears no pugui acabar portant els dos territoris a una situació nacional semblant a la de Catalunya. El virus independentista es pot encomanar per la llengua, es temen i pensen. Per la llengua catalana. I també per la llengua cal combatre’l, aïllar-lo i anorrear-lo. Per la llengua castellana.
El segon sentiment és tan fort com el primer. El menyspreu. Un menyspreu secular. Barrejat amb la ràbia que provoca la persistència en els altres de l’error. El menyspreu de ses senyories, per exemple, tan evident quan en el ple de la consulta al Congrés dels Diputats Marta Rovira no s’aclaria amb el castellà, i s’indignaven, se’n fotien, s’enrabiaven, i s’encanaven, perquè no eren capaços d’entendre una opció lingüística –la tria del català com a llengua d’expressió habitual i completa– que consideren un error d’obstinació bàrbara. El menyspreu que sent José Ramón Bauzá, de pare mallorquí i mare madrilenya, per una llengua que no és la seva. El menyspreu que sent Alberto Fabra i tants altres polítics valencians que encara són capaços d’expressar-se en la llengua dels seua pares però que parlen als fills en castellà.
Por i menyspreu han estat les constants amb què l’Estat –l’Estat, sí– i una part important de la societat espanyola han reaccionat davant la funesta mania de mantenir vives les llengües pròpies de la perifèria peninsular. I encara es pensen que, si liquiden el català, acabaran amb el problema. El seu problema. I no deixen d’agreujar-lo, el seu problema.
Els pares de l'escola Pare Català es mobilitzen contra la imposició de l'espanyol
Els xiquets d'infantil es quedaran sense línia
en català a mig curs · Promouen les etiquetes #trievlencià i
#totsambelparecatalà · Els infants canten en un vídeo el 'Sol solet' en
defensa de la llengua
Font de la notícia
Els pares del col·legi Pare Català de València són en peu de guerra des que la conselleria va anunciar
que eliminaria, ara a mig curs, una de les línies d'infantil en català.
Els xiquets que van triar d'estudiar en català seran obligats a rebre
classes en espanyol, si res no fa canviar la decisió del govern. Però
les famílies no es rendeixen i mantenen la batalla, tant la judicial com
la social.
El col·legi havia aconseguit per a
aquest curs d'obrir una nova unitat en català, per l'alta demanda dels
pares. Però dues famílies van interposar un recurs per a anul·lar aquest
canvi de programa lingüístic. Escola Valenciana i la majoria de les
famílies denuncien que la conselleria va pressionar aquests pares per
fer que s'eliminés la nova línia. I alerten que la decisió d'eliminar la
línia vulnera la voluntat del 95% de les famílies que a principi de
curs havien matriculat els fills a classes en català.
Crida a una piulada massiva
La mobilització en defensa de la llengua a l'escola es fa
visible, d'una banda, a la xarxa, a través d'una campanya a Twitter i
d'un vídeo. Han fet un crida perquè els usuaris de Twitter piulin, avui a
les 12.00, amb les etiquetes #trievlencià i #totsambelparecatalà.
A més, també han publicat un vídeo a YouTube on els xiquets que poden
quedar-se sense educació en català canten el 'Sol solet'.
Amb aquest vídeo, els pares de l'escola defensen les línies en català i
alerten que, si ningú no ho impedeix, el 28 de març totes les classes
del curs de primer d'infantil d'aquest CEIP del barri de Benimaclet
s'hauran de refer de dalt a baix i vint-i-un alumnes seran obligats a
estudiar en espanyol.
Font de la notícia
Milers de manifestants en defensa de l'escola en català
Responen a la crida de SomEscola i es manifesten davant la seu del TSJC
de Barcelona · Protesten contra l'obligació de fer un 25% de classes en
espanyol
Somescola
denuncia que les interlocutòries s'adrecin directament als directors
dels centres afectats, fet que 'atempta contra la legitimitat
democràtica i el mandat del Parlament de Catalunya'. Per Somescola, la
intenció del tribunal 'és clara: polititzar el sistema educatiu per
aconseguir, a través de la via judicial, els objectius centralitzadors
que persegueixen'.
'Constatem la gravetat que suposa que els jutges
entrin a l'aula per decidir quina ha de ser la política lingüística dels
centres, passant per sobre dels criteris i les normatives que hem anat
construint durant més de 30 anys, avalades per un ampli consens social i
per les successives lleis del Parlament de Catalunya i aplicades a les
aules d'acord amb el Projecte Lingüístic dels centres aprovat pel
Consell Escolar de cada escola', diu el manifest, on Somescola també
constata que l'espiral 'd'assetjament al sistema educatiu ha anat
creixent fins arribar a un punt que cap país democràtic pot consentir'.
Per tot plegat, demana fermesa al Departament
d'Ensenyament en al defensa de l'actual model d'escola i 'tota l'empara
als cinc directors amenaçats pels jutges, 'que han de saber que tenen el
seu govern i el seu país la costat'. I també fa una crida a la defensa
col·lectiva de la immersió lingüística i 'a demostrar que no consentirem
que, des de fora, es rebenti el sistema educatiu català ni es trenqui
la unitat civil catalana, alimentant un conflicte artificial'.
Muriel Casals, presidenta d'Òmnium i una de les portaveus
de la plataforma, diu que la concentració és per a defensar el model
d'immersió lingüística d'aquests darrers trenta-cinc anys, que
'garanteix la igualtat d'oportunitats i la cohesió dels país.'
Recurs del govern
La decisió del TSJC ha estat rebutjada frontalment pel govern català, que ja hi ha presentat
un recurs en contra. Segons el recurs, les interlocutòries vulneren la
constitució espanyola, l'estatut i la llei d'educació catalana. El
govern ha advertit, a més, que caldria crear grups separats segons la
llengua i ha manifestat la discrepància respecte de la potestat del
tribunal per a marcar percentatges d'espanyol.
Una de les escoles afectades també s'ha pronunciat
explícitament contra la imposició del TSJC. En un comunicat, l'Escola
Pia de Catalunya recordava que els seus centres 'estan arrelats al país i
al seu servei' i sentenciava: 'Farem tot allò que sigui al nostre abast
per ser fidels al compromís contret de fer del català la llengua
vehicular d'aprenentatge'.
La justicia da la razón a otra familia que reclamaba enseñanza en valenciano
El colegio público Ramón y Cajal de Xirivella (Valencia) es el tercero de los centros a los que el Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana (TSJCV) da la razón, tras recurrir la decisión en 2010 de la Consejería de Educación, que dirigía Alejandro Font de Mora, de no autorizar la implantación del Programa de Enseñanza en Valenciano (PEV). En las dos primeras sentencias (relativas al Rei En Jaume, también de Xirivella y Sant Cristófor Màrtir de Picassent), el TSJ dio a la administración un mes de plazo para implantar el programa lingüístico.
La tercera resolución, que ha sido dada a conocer este viernes por Escola Valenciana, llega cuando el centro ya estaba disfrutando desde este curso de la línea en valenciano tras aprobarlo el actual equipo de la consejería, dirigido por María José Català.
En su resolución, la sección quinta de la sala de lo contencioso administrativo del TSJ estima que se trata de un caso idéntico al de los otros dos centros, por lo que vuelve a dar la razón a las familias demandantes. La familia que ha ganado el juicio presentará en breve una reclamación al Ministerio de Educación para recuperar los gastos que durante tres cursos ha tenido que asumir por garantizarle a su hija la enseñanza en valenciano en un centro de otra localidad.
"Los hechos han demostrado que en los tres casos dónde las familias han luchado hasta el final a los tribunales por el derecho básico de escoger la mejor enseñanza posible para sus hijos ha imperado por encima de las políticas educativas en contra de la enseñanza en valenciano que caracterizaron el periodo en el que Alejandro Font de Mora fue consejero de Educación", ha declarado el presidente de Escola Valenciana, Vicent Moreno. En los tres casos citados, los recurrentes han contado con los servicios jurídicos de la Oficina de Drets Lingüístics de Escola Valenciana.
Escola alerta de que la supresión de unidades de educación infantil que la consejería propone eliminar el próximo curso, se encuentran los dos centros públicos de Xirivella que han ganado en los tribunales la apertura de aulas de enseñanza en valenciano para esta etapa, el Rei En Jaume y el Ramon y Cajal de Xirivella. Desde la plataforma cívica, subrayan que el caso es "especialmente sangrante", por pretender eliminar las dos unidades de enseñanza en valenciano "por las que se ha luchado durante tres años".
El Rei en Jaume, que tras la sentencia ofertaba para este curso dos líneas de enseñanza en valenciano, comenzará a quedarse el próximo curso con una sola. Escola Valenciana denuncia que el Ramón y Cajal pasará de tres unidades a dos, pero la Consejería de Educaciónlo desmiente e informa de que este centro, en conjunto, tendrá más unidades de valenciano el próximo curso que en el actual.
La tercera resolución, que ha sido dada a conocer este viernes por Escola Valenciana, llega cuando el centro ya estaba disfrutando desde este curso de la línea en valenciano tras aprobarlo el actual equipo de la consejería, dirigido por María José Català.
En su resolución, la sección quinta de la sala de lo contencioso administrativo del TSJ estima que se trata de un caso idéntico al de los otros dos centros, por lo que vuelve a dar la razón a las familias demandantes. La familia que ha ganado el juicio presentará en breve una reclamación al Ministerio de Educación para recuperar los gastos que durante tres cursos ha tenido que asumir por garantizarle a su hija la enseñanza en valenciano en un centro de otra localidad.
"Los hechos han demostrado que en los tres casos dónde las familias han luchado hasta el final a los tribunales por el derecho básico de escoger la mejor enseñanza posible para sus hijos ha imperado por encima de las políticas educativas en contra de la enseñanza en valenciano que caracterizaron el periodo en el que Alejandro Font de Mora fue consejero de Educación", ha declarado el presidente de Escola Valenciana, Vicent Moreno. En los tres casos citados, los recurrentes han contado con los servicios jurídicos de la Oficina de Drets Lingüístics de Escola Valenciana.
Escola alerta de que la supresión de unidades de educación infantil que la consejería propone eliminar el próximo curso, se encuentran los dos centros públicos de Xirivella que han ganado en los tribunales la apertura de aulas de enseñanza en valenciano para esta etapa, el Rei En Jaume y el Ramon y Cajal de Xirivella. Desde la plataforma cívica, subrayan que el caso es "especialmente sangrante", por pretender eliminar las dos unidades de enseñanza en valenciano "por las que se ha luchado durante tres años".
El Rei en Jaume, que tras la sentencia ofertaba para este curso dos líneas de enseñanza en valenciano, comenzará a quedarse el próximo curso con una sola. Escola Valenciana denuncia que el Ramón y Cajal pasará de tres unidades a dos, pero la Consejería de Educaciónlo desmiente e informa de que este centro, en conjunto, tendrá más unidades de valenciano el próximo curso que en el actual.
Molt interessants les notícies Rubén. M'han agradat sobretot les que incloïen vídeo, que per cert, ja em diràs on les has trobat perquè jo vaig estar cercant i no va haver-hi manera de trobar. Molt bon treball, enhorabona Rubén ;)
ResponElimina