Aquest terme fa referència als canvis que pateix una llengua per la influència que exerceix una altra llengua. Açò ocorre quan hi ha contacte entre dues o més llengües que normalment s'influeixen entre elles a distints nivells: lèxic, estilístic, gramàtic o semàntic. Però quan hi ha interferència lingüística i una llengua minoritzada està implicada, sol ser la dominant aquella que influeix en la dominada i no al contrari.
Un exemple claríssim d'allò que s'ha dit fins ara és el del castellà i el català. Aquestes són dues llengües en contacte i una d'elles, no fa falta dir quina, es troba en una clara situació de minorització. Açò pot ocasionar que la llengua catalana es deixe interferit cada vegada més per la castellana i acabe transformada d'una forma prou significativa.
La quantitat d'interferències que poden donar-se entre dues llengües ve determinada per una sèrie de factors molt importants. Entre aquestos factors trobem la lleialtat lingüística dels individus, el prestigi que té la llengua o el nombre de la comunitat lingüística.
Cal destacar que les interferències lingüístiques no es produeixen només en certes paraules del vocabulari. També poden patir interferències els refranys típics d'una comunitat lingüística, les frases fetes, les locucions i fins i tot les estructures gramaticals d'una llengua.
Com a exemple de la interferència del castellà sobre el català que comentàvem adés, trobem els coneguts com a barbarismes. Aquestes paraules són mots d'una altra llengua que s'utilitzen en compte d'usar els mots que ja posseeix la pròpia per a designar un mateix concepte. També existeixen els manlleus, uns mots que passen d'una llengua a una altra i que són acollits pels parlants perquè en la seua llengua no existeix cap paraula per a designar un mateix objecte, sentiment, etc.
El català té un fum de barbarismes provinents del castellà precisament per eixa gran influència que exerceix. Exemple d'alguns d'ells són: saborejar (assaborir), aconteixement (esdeveniment), atemorisar (atemorir), muleta (crossa), sospetxa (sospita), etc.
Pel que fa als manlleus, alguns dels més emprats en la nostra llengua són: adagio, attrezzo, bacon, blues, best-seller, handicap, maître, pizza, whisky, etc.
Exemple d'interferència lingüística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada