Ja hem parlat amb anterioritat del terme interferència lingüística tant a l'apartat de teoria com a una de les entrades d'ampliació. Hui toca veure un exemple d'aquest fenomen, un cas molt curiós que es dona en la llengua d'un xicotet poble: Pedralba.
Aquesta és una població d'aproximadament uns 2.500 habitants. Es troba a la província de València i pertany a la comarca dels Serrans. Els pobles amb els quals limita són: Llíria (Camp de Túria), Vilamarxant (Camp de Túria), Bugarra (Serrans) i Casinos (Camp de Túria).
Com podem veure, Pedralba limita amb tres pobles que pertanyen a la comarca del Camp de Túria, on es parla valencià, mentre que aquesta i un dels pobles veïns formen part de la comarca dels Serrans, totalment castellanoparlant. Açò ha originat que a Pedralba s'utilitzen mots en valencià de manera inconscient, per exemple és molt normal escoltar paraules com: carxofa, faves o figa, en mig d'una conversa en castellà.
A més d'aquest contacte entre valencià i castellà, Pedralba va haver de ser repoblada l'any 1606 perquè no quedaven més de 300 habitants. Aquesta repoblació es va fer amb habitants de pobles valencians i també aragonesos. Aquesta barreja cultural, va acabar fent nàixer el conegut com "valenciano-castellanoaragonés" o "churro".
Passat el temps, va anar predominant el castellà amb base aragonesa, encara que seguien tenint influència algunes paraules del valencià que ja es tenien com a part del castellà. A causa de la singularitat d'aquest fenomen i de la llengua resultant, a finals del segle XX es va publicar un diccionari de castellà/pedralbí i de pedralbí/castellà. A continuació podran trobar-se exemples molt curiosos de paraules i expressions típiques d'aquesta població i que són resultat de tota aquesta barreja de fenòmens (Els exemples apareixen en castellà, ja que s'han agafat del diccionari original).
Com s'ha pogut comprovar, ens trobem davant d'un cas lingüístic molt curiós i digne d'estudi. Amb el temps s'han anat perdent gran quantitat d'aquestes paraules i expressions, però altres continuen utilitzant-se de forma molt habitual entre els habitants d'aquest poble. No és d'estranyar que qualsevol persona que visita aquesta població, es quede bocabadada quan escolta una conversació entre dos pedralbins i que acabe per no adonar-se de res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada