Quan parlem del
fenomen de la substitució lingüística, estem fent referència a un
procés sociocultural en el qual una llengua o una varietat dominant
s'imposen de manera total, o bé de forma parcial, sobre una altra.
En cas que s'impose totalment, estaríem parlant d'un genocidi
lingüístic i si només s'imposa de manera parcial, podem trobar-nos
amb cassos de bilingüisme o diglòssia.
Aquest procés és
el contrari a la normalització lingüística que tracta de restablir
la llengua o la varietat que ha sigut dominada per altra. Des dels
segles XVI-XVII s'han produït als Països Catalans diferents
processos de substitució lingüística que han pogut ser
contrarestats amb altres processos de normalització lingüística.
La substitució té
lloc en comunitats bilingües o multilingües on els habitants parlen
una llengua A amb menys prestigi que una llengua B. En aquesta
situació, és previsible que la llengua B acabe ocupant el lloc de
l'A. La diferència entre el prestigi d'ambdues llengües, ve donada
perquè la llengua B té una major amplitud territorial, perquè és
l'usada pels parlants de la classe dominant o perquè s'utilitza en
contextos culturalment elevats. Donades aquestes característiques,
poden donar-se diferents cassos:
· La llengua A
s'utilitza poc, o res, a l'àmbit acadèmic i escolar i, per tant,
els parlants de la llengua A es tornen només competents en llengua
B.
· El nombre de
persones monolingües en B és major que el nombre de monolingües en
A.
· L'accés a
posicions econòmicament favorables requereixen certa destresa en
llengua B i els individus acaben utilitzant-la també públicament,
deixant la llengua A per a l'àmbit familiar.
La combinació
d'aquests factors fa que augmente la possibilitat que un parlant amb
llengua materna A, acabe parlant en B i ensenyant-la com llengua
materna als seus descendents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada