La cort va sofrir una castellanització provocada per la instauració
de la dinastia castellana dels Trastàmares. Degut a les guerres,
Barcelona va experimentar, a mitjans del segle XV, una decadència
considerables. Va ser aleshores quan Valencià va aconseguir aplegar
a la seua màxima esplendor.
Encara que el llatí continuava siguen la llengua dels estudis
universitaris i dels documents eclesiàstics, la major part de la
població desconeixia aquesta llengua i per això es va ampliar l'ús
del català. La literatura en llengua catalana va començar a
estendre's i es van augmentar el nombre de documents administratius i
jurídics també en la mateixa llengua.
Alguns dels escriptors valencians més importants van ser: JoanotMartorell (autor del Tirant Lo Blanch), Ausiàs March o Jaume Roig
entre d'altres.
Al segle XV va tindre lloc el Compromís de Casp on Ferran
d'Antequera va ser elegit rei i amb la qual cosa s'introdueix la
dinastia dels Trastàmares a Catalunya. L'any 1479 es produeix la
unió amb Castella que té influències negatives per als Països
Catalans, arribà a posar-se en perill l'statu del català com a
llengua de cultura.
El català va expandir-se junt amb la corona catalanoaragonesa cap a
Grècia, Sicília i Sardenya. A Sicília va divulgar-se de manera
extraordinària, tant és així que encara hui dia es continuen
utilitzant mots catalans al dialecte sicilià. A Sardenya es va
utilitzar com a llengua de comerç i de les classes dirigents. La
llengua catalana també va deixar la seua empremta al sard. A Grècia
s'usà el català als ducats i encara es poden trobar documents de
l'època en aquesta llengua.
La Cancelleria Reial, creada al segle XIII i abolida al XVIII, era
l'organisme administratiu de la Corona catalanoaragonesa que va ser
creada per Jaume I. Aquesta redactava tota la documentació
administrativa en català, aragonés i llatí. La Cancelleria es va
convertir amb el temps en el primer centre humanista del territori
català i els seus escrivans van crear un model de prosa catalana
unificada que va servir com a model de llengua per als documents de
l'administració.
A finals del segle XV, es va intentar fer una dignificació de les
llengües romàniques a tota Europa perquè calia que foren
normativitzades. Gran part d'aquestes llengües van tindre les seues
gramàtiques entre els segles XV i XVI, mentre que el català ho va
fer al segle XIX.
Tot i això, a l'últim terç del segle XV començaren a publicar-se
obres en les quals es reflexionava sobre l'ús del català: Liber
elegantorium (Joan Esteve), Regles d'esquivar vocables e mots
grosser i pagesívols (Jeroni Pau i Bernat Fenollar) o Brama
dels llauradors de l'Horta de València contra lo venerable mossén
Fenollar (Jaume Gasull).
Cancelleria Reial
Rubén has fet un desenvolupament de la història del segle XV magnífic.
ResponElimina