El
període de la Decadència es va iniciar al segle XVI i es
caracteritza pel procés de regressió en el que entra el català en
aquesta època i de la qual no es recupera fins al segle XIX. És
més, hui dia encara no s'ha arribat a una situació de "normalitat"
respecte a la llengua catalana.
Aquesta decadència
té el seu origen a principis de segle XV quan, com comentàvem a
l'entrada anterior, es va produir un canvi de dinastia i el català
va anar perdent prestigi enfront del castellà que es converteix en
la llengua de la cort. A més, aquest període coincideix amb el
segle d'or de la literatura castellana. Fins i tot la majoria
d'escriptors catalans escrivia en castellà i es va arribar al
pensament que el català no és una llengua per a la cultura. Però
si hi ha un fet que marca la situació poc favorable del català a
l'època, és la guerra de Successió.
A principis del
segle XVIII dues dinasties volen ocupar la corona espanyola: Carles,
dels Àustries, i Felip, dels Borbons. Quan Felip V es va fer amb la
victòria, va promulgar els Decrets de Nova Planta que suprimien les
lleis i organismes propis dels païssos catalans. L'objectiu del nou
ocupant de la corona era el d'imposar una unificació cultural i
lingüística a tot l'estat, a més d'implantar el centralisme
europeu. Com a resultat, el castellà quedà com a única llengua
oficial del país i el català perdia per vegada primera
l'oficialitat.
A més de tot açò,
i a causa de la creixent separació entre els països catalans, es
va donar un afebliment de la consciència unitària i apareixen les
denominacions particularistes de la llengua: mallorquí, valencià...
Amb tot això, cal
recordar que perquè hi haja una substitució lingüística, abans
s'ha de conéixer la llengua dominant i aquest no era el cas per a
una gran part de la població que era analfabeta. Per tant, el
castellà no va poder penetrar en els estrats socials més populars.
Cal destacar que
entre els intel·lectuals catalans existien dues actituds. Per una
banda aquells que menyspreaven la seua pròpia llengua i la
consideraven inferior, i per una altra banda aquells que, basant-se
en raons patriòtiques i sentimentals, fan una defensa del català.
Altre episodi poc
memorable és la pèrdua de les comarques del Nord de Catalunya:
Rosselló, Vallespir, Cerdanya... En finalitzar la guerra dels
Segadors, aquests territoris passaren a formar part de l'estat
francés u començaren les prohibicions i mesures contra la llengua
catalana:
· 1654 –
Expulsió d'eclesiàstics catalans i substitució per francesos
· 1677 –
Prohibició a la catedral de Perpinyà de predicar en català
· 1682 – Ordre
per la qual s'exigeix al rossellonesos la llengua francesa per tal
d'obtenir càrrecs universitaris o públics.
· 1700 –
Jutges, magistrats i notaris són obligats a redactar en francés
tota la documentació.
Menció especial
mereix el cas de Menorca. Durant la major part del segle XVIII l'illa
es troba dominada per britànics i no l'afecten els decrets de Nova
Planta. La llengua oficial continua siguen el català encara que
s'utilitzava el castellà per a les relacions amb les autoritats
estrangeres i locals. Menorca aporta a la cultura catalana
intel·lectuals com Joan Ramis i Ramis o Antoni Febrer i Cardona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada