Després de tres
segles en els quals el català no va tindre la seua millor època,
com veiem a l'entrada anterior, per fi ens adentrem en un segle que
serà molt més favorable.
A Europa aparegué un nou moviment
artístic: el Romanticisme. La seua aparició als Països Catalans
ocasionà un nou interés per la llengua, per la literatura, el
passat medieval i la cultura i el folklore popular.
De forma paral·lela sorgeix a
Catalunya un moviment que intentava recuperar la identitat catalana
quasi perduda als segles anteriors: la Reinaxença. Els seus
objectius eren: estudiar i divulgar els escriptors clàssics,
recollir i divulgar la literatura popular, revitalitzar el conreu de
la totalitat dels gèneres literaris, aconseguir un nivell de
normalitat per al català i potenciar el prestigi social de la
llengua.
Per això van recuperar-se els Jocs
Florals, un certamen literari d'origen medieval recuperat per
potenciar la presència del català en la vida social i la
literatura. Tenien com a lema cantar la fe la pàtria i l'amor. Els
discursos pronunciats en les inauguracions eren proclames
catalanistes respecte a la nació i la llengua.
Gran importància van tindre en la
Reinaxença els escriptors que van començar a fer del català un ús
més normal. Fins aquesta data, havien escrit la totalitat de les
seues obres en castellà. Els grans escriptors catalans del segle XIX
van ser: Àngel Guimerà, Narcís Oller i Jacint Verdaguer. A
València i les Illes són Tomás Villarroya i Marià Aguiló,
respectivament, els que exerceixen la tasca reivindicativa.
Com que fins a aquesta època encara no
s'havia fixat una normativa del català, ara es demanava que algú
exercís aquest paper, però hi havia dues tendències: aquella que
defensava el català antic i aquella que defensava el català
col·loquial com a model d'estàndard.
Ja al segle XX, el sentiment
catalanista es trobava prou desenvolupat per a exigir una situació
cultural i lingüística normalitzada. En 1906 es celebra el I
Congrés Internacional de la Llengua Catalana on es va reivindicar la
necessitat d'una normativa única i acceptada per tots i la
necessitat d'introduir el català a l'ensenyament.
L'any 1907 es funda l'Institut
d'Estudis Catalans que tenia com a objectiu la consolidació i
recuperació, en tots els àmbits, de la cultura i la llengua
catalanes. En 1913 es publiquen, sota les orientacions del filòleg
Pompeu Fabra, les normes ortogràfiques del català modern. Aquesta
llengua havia de complir una sèrie de requisits: eliminar els
barbarismes i recuperar el prestigi d'altres llengües de cultura,
ser clara i apta per tal de transmetre el pensament, ser harmònica
amb les altres llengües romàniques, reflectir la llengua parlada i
representar tots els dialectes. En definitiva, es volia, i es va a
aconseguir, crear una llengua nacional apta per a tots els usos.
Però no tot era tan fàcil, sense un
suport polític adequat no hi havia oficialització de la normativa
nova ni llengua oficial. Per això es va crear la Mancomunitat de
Catalunya l'any 1914, que encara que tenia poca capacitat de govern,
va poder desenvolupar una tasca cultural prou important d'impuls del
català en l'ensenyament, institucions, administració...
La bona època no podia durar
eternament i amb la dictadura de Primo de Rivera, el català tornà a
ser prohibit. Per sort, l'any 1931 es va proclamar la II República i
Catalunya recupera les institucions pròpies i assoleix més
autogovern encara amb l'Estatut d'Autonomia de 1932. Per fi el català
es restableix com a llengua oficial.
Al llarg del segle XX el català va
recuperant l'oficialitat però no acaba de normalitzar-se i es
mantenia la situació diglòssica. En molts àmbits continuava siguen
el castellà la llengua de cultura i tradició. Encara que els
catalans llegien molt en castellà, el nombre de publicacions en
llengua catalana va augmentar considerablement. Fins i tot en 1931 es
creà la primera emissora de ràdio exclusivament en català.
Pareix que de nou el català viu una
bona època i s'acosta a poc a poc a allò que va arribar a ser, però
com sempre, la situació acaba complicant-se. Aquesta vegada de la mà
de la Guerra Civil espanyola i el triomf dels feixistes.
Cartell del centenari dels Jocs Florals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada