En primer lloc cal fer una clara diferenciació entre els termes "llengua minoritzada" i "llengua minoritària", ja que, encara que es pareguen, no designen una mateixa situació.
Una llengua és considerada minoritària quan és usada per un grup de persones numèricament inferior a aquells que parlen altra llengua dins d'un mateix estat o territori. Per altra banda, una llengua minoritzada és aquella que, encara que no siga minoritària, pateix una restricció dels seus àmbits i funcions d’ús en un territori determinat i, per tant, acaba per no servir dins d'uns determinats àmbits.
Pareix que la diferenciació és clara, però aquests dos termes solen crear confusions, ja que, de vegades, s'utilitza "llengua minoritària" com a forma de desqualificar una llengua que en realitat no és minoritària, sinó que es troba minoritzada.
Les llengües minoritzades poden haver patit una prohibició del seu ús públic com bé ha ocorregut a Espanya durant molt de temps i especialment durant les dictadures. L'ús d'una llengua que no fóra el castellà estava totalment prohibit. No obstant això, no hem de pensar només que la minorització es dóna en determinats territoris i en èpoques polítiques convulses. Un estat totalment democràtic com és França, no reconeix una altra llengua oficial al país que no siga el francés encara que al seu territori es parlen més de 20 llengües diferents.
Guillem Calaforra, lingüista i filòleg, defineix tres característiques per la minorització d'una comunitat lingüística:
· Que existeixen normes restrictives en relació a la llengua pròpia mentre la llengua dominant comença a tindre normes d'ús més expansives.
· Que els parlants de la llengua minoritzada facen ús d'un bilingüisme unilateral (coneixen la seva llengua pròpia i la dominant) mentre els parlants de la llengua dominant només han de conéixer una.
· Conseqüentment amb el punt anterior, la comunitat lingüística minoritzada pot passar a ser considerada un subconjunt de la dominant. Els membres d'aquesta comunitat es perceben com una part més de la comunitat dominant.
En definitiva, acaba siguen la llengua dominant l'única que és necessària dins d'una comunitat lingüística. Açò ocasiona que els que coneixen la llengua dominant es troben en una posició de poder respecte al reste, ja que el llenguatge és un element d'integració o exclusió social.
El procés de minorització d'una llengua no és natural i tampoc és inevitable, és el resultat d'uns determinats fets històrics. La minorització sol estar dirigida de forma conscient pels dirigents d'una cultura que vol imposar-se i no deixar que altra puga fer-li ombra. Al cap i a la fi, tot acaba reduint-se a estratègies polítiques dirigides a ensalçar una llengua encara que el preu siga maltractar, i fins i tot fer desaparéixer, altra llengua i, amb ella, tota una cultura.
Les classes dirigents tenen molt clar què haurien de fer davant aquestes situacions i les vies d'actuació que tenen per poder posar-li fre. El problema, com sempre, és que la minorització d'una llengua sol ser propiciada per aquests mateixos dirigents i, naturalment, no van a posar fre a una situació que ells mateixos han començat per pura conveniència. Així que el nostre paper davant d'aquesta situació, encara que sone trist (la realitat sempre ho és), és el d'observar impotents com llengües i cultures són sacrificades per un absurd joc de poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada